Centre dEstudis Locals del Vilosell

La privilegiada ubicació d'aquesta ermita ha estat objecte d'admiració als visitants que descobreixen aquest pintoresc indret. De tal forma que ha estat objecte de diversos articles periodístics, com el de Josep M. Gavín, on descriu amb aquestes paraules la impressió que tregué de la visita:
 
            "Mai no oblidaré la sensació que em va produir l'arribada a aquesta ermita tant coneguda i estimada per la gent de Les Garrigues i les comarques veïnes. És la sorpresa de trobar-se en una espècie d'oasi enmig d'aquell terreny més aviat àrid que l'envolta pertot. Per contrast, vora l'ermita tot és vegetació, xiprers i d'altres arbres, que amb les taules i bancs formen un racó digne de ser visitat. Afegiu-hi l'escaient ermita que ho centra tot, a l'interior de la qual remarcarem l'originalitat del prebisteri, on la imatge de Sant Miquel recolza en pedra viva."
 
Per a Francisco Gras y Elías en la seva Historia de las ermitas del arzobispado de Tarragona, escrita l'any 1909:
 
            "En el mencionado pueblo y al pie de la fragosa sierra de la Llena, poblada de animales dañinos, se halla emplazada esta ermita, rodeada de un florido huerto, que resulta una nota de color y de belleza en un sitio triste, solitario y altamente frío. En sus inmediaciones brota un manantial de agua que según el parecer de personas peritas en la materia contiene bicarbonato.
 
            Este ermitorio consta solamente de un retablo en el que se veneraq la imagen de San Miguel, la cual fue restaurada por el Obispo Caixal, hijo de esta población. El acto de colocación de la restaurada imagen a su antiguo retablo tuvo lugar en 29 de septiembre de 1868 y revistió cierta solemnidad, pues asistieron a la fiesta a más del mencionado obispo, otros tres, las personas más distinguidas de la comarca y numeroso público.
 
            Esta ermita tiene ermitaño.
 
            Se le da el nombre de Miguel de la Tosca, por estar situada en un sitio áspero y peladas rocas."