|
L’ESFORÇ COMÚ HA VALGUT LA PENA!
El que diàriament succeeix al nostre entorn, no acostuma a ser un conte a mida de les nostres preferències. Pels conformistes i “panxacontents” seria ideal l’ immobilisme, mentre que pels inconformistes, la vida és una lluita contínua amb sorpreses encadenades viscudes amb permanent vigilància. El seu tarannà és dialogant i de calma en l’adversitat.
Ens agradi o no, la nostra història, la del poble, és com és, perquè així ho han volgut les motivacions que l’han configurat. D’això en donen fe els documents, el testimoni escrit que ens arriba, i també altres signes com poden ser les restes arqueològiques. Pel que fa al Vilosell, els testimonis d’ajut, els hem de buscar amb la desaparició del “ Valiat “ de Siurana, la incorporació a la Catalunya Nova i el repoblament efectiu que tingué lloc el mes de Maig del 1184 quan Alfons I el Catòlic i Pere de Besora com a abanderats de les hosts cristianes i autors de la “reconquesta”. Des d’aquesta data fins el primer terç del S. XVIII el domini i el govern eren en mans dels abats del monestir de Poblet. On hem de trobar doncs les nostres arrels ?. Si la vida civil es regí per les directrius emanades de la doctrina Catòlica, la cultura i el patrimoni heretats, ¿ els podem cercar en un altre entorn ?. Es evident que les persones que han donat vida a les coses que ens ocupen, portin l’empremta del seu temps, per tant, no ens ha d’estranyar que tinguin una relació íntima amb la vida de l’Església quan TALAIA posa al descobert el patrimoni identitari del que es fa ressò fins la modernitat.
Amb l’intent de compartir un sentiment que té el seu origen en els esdeveniments del dia a dia, enguany hem dut a terme algunes activitats. Les unes ens conformen el segell de vilosellencs, altres culturalitzen el temps de lleure. Quan ens deixem captivar pel present en el que ens trobem embolcallats amb un progressiu enamorament de la paraula o la imatge, és degut a que el nostre ànim està disposat a rebre el missatge que aquelles porten escrit, i així, amb aquesta intenció, hem volgut entendre de donar-les a conèixer dins la certesa de tenir un bon acolliment
I, dit això, volem posar de manifest la nostra satisfacció per haver pogut donar compliment al calendari d’activitats que ens havíem proposat per l’any 2003.
En primer lloc hem intentat fer justícia a un convilatà, maltractat, al celebrar el segon centenari del seu naixement, enfrontant-nos al “mite” sense complexos. Estàvem necessitats d’una rehabilitació prou merescuda , desencolar-lo dels tòpics sempre interessats. Airejar-lo després d’haver-lo retingut entre estretors i foscúries presentant-lo com un bisbe guerriller i trabucaire. Caixal té múltiples facetes . Un home que fou present més de cinquanta anys a la vida pública espanyola la més canviant i contradictòria. Curulla d’extremismes ideològics. Ell hi té la seva aportació i a nosaltres ens toca estimar-lo o discrepar, però amb coneixement de causa aportat per persones de reconeguda vàlua en l’estudi del personatge i el seu entorn històric.
En segon lloc, hem donat la paraula a conferenciants que amb el seu coneixement i preparació han ampliat el nostre bagatge cultural obrint els nostres sentits per comprendre i apreciar la importància de la pedra seca en les construccions de la nostra Comarca. La construcció i la utilitat econòmica i ecològica que en els seus dies generaren els forns de calç. El desenvolupament de la “Quarta trobada d’Estudiosos de la Comarca de Les Garrigues amb l’exposició oral de 24 treballs de temàtica variada que referenciàven els punts identitaris de cada comunitat, des de la prehistòria fins els nostres dies.
I, com a cloenda de l’any haver-nos deixat captivar per la música. Uns acords amònics, amb Cor i Orquestra, que escrits i destinats a ser interpretats dins la Catedral de Lleida, fa aproximadament dos cents anys, ressonaren amb força dins la nostra petita Església de Sta. Maria, deixant-nos percebre els sentiments de Mossèn Joan Prenafeta, un altre vilosellenc que des de l’anonimat s’ha passejat per casa seva rebent un merescut homenatge com a músic-compositor de qualitat reconeguda. Felicitem-nos tots plegats. L’esforç comú ha valgut la pena !
ESTUDIS I ACTIVITAT DE RECERCA
ELS CARRERS DEL VILOSELL: UNA PROPOSTA DE REVISIÓ DEL NOMENCLÀTOR
Per Vicenç Aguado i Cudolà
L’ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DEL VILOSELL A TRAVÉS D’UN INVENTARI DE L’ANY 1924
Per Vicenç Aguado i Cudolà
LES CABANES DE PEDRA SECA AL TERME MUNICIPAL DEL VILOSELL: LA RUTA DE LES PLANES, EL CAMÍ DE TARRÉS, EL CAMÍ DE VINAIXA I EL POUET
Per Josep Preixens i Llevadot i Antoni Quintana i Sans
ELS CORREGIMENTS FELIPISTES I LES COMARQUES
Per Josep Arcas i Rams
CRÒNIQUES I DIVULGACIÓ DELS FONS DE L’ARXIU
Fons de les associacions particulars
CRÒNICA DE L’ATHELTIC VILOSELL CLUB DE FUTBOL (SEGONA PART)
Per Josep Estradé i Prenafeta
Fons de notícies
LA TAULA RODONA SOBRE EL BISBE CAIXAL I EL SEU ENTORN HISTÒRIC
Per Gabriel Cornadó i Farré
LA RECUPERACIÓ DE LA MISSA EN MI BEMOLL MAJOR DEL SEGLE XVIII DEL COMPOSITOR I MESTRE DE CAPELLA DE LA CATEDRAL DE LLEIDA, JOAN PRENAFETA I PUIG, FILL DEL VILOSELL (1752-1833)
Per Josep Miquel Cornadó i Ibars
SÀBIEU QUÈ...
... L’ANOMENADA “CADIRA DEL BISBE CAIXAL” ES TROBA A LA CASA PAIRAL DEL PRESIDENT COMPANYS AL MUNICIPI DEL TARRÒS?
... HI HA CINQUANTA-SIS DOCUMENTS REFERENTS AL VILOSELL EN L’ARCHIVO GENERAL DE LA GUERRA CIVIL A SALAMANCA?
APÈNDIX:
RELACIÓ DE PERSONES QUE HAN FET CESSIÓ DE DOCUMENTS A L’ARXIU MUNICIPAL DEL VILOSELL |
