|
L 'any 2003, després de dos-cents anys de la seva creació, ens vàrem emocionar davant d'unes partitures, que de temps enllà es dipositaren en un arxiu, unes composicions musicals en les que un convilatà nostre havia deixat impresa de pròpia mà amb bona dosi de poesia musical, devoció i sentiment el desenvolupament litúrgic d'una missa a quatre veus i orquestra, els acords de la qual vibraren amb força sota les restes de les voltes romàniques de l'església parroquial de Sta. Ma del Vilosell on rebé les aigües baptismals.
Tres anys després, la tasca de recuperació del nostre patrimoni musical continua. Havíem localitzat una part important de l'obra d'en Joan Prenafeta i Puig, però encara calia trobar-ne la resta. La recerca és una tasca pacient, on s'inverteixen molts esforços, moltes hores, molts desencisos, moltes il·lusions.
Es tracta d'una feina silenciosa, molts cops invisible, moltes vegades incompresa, però sens dubtes apassionant.
La tasca pacient, la tossuderia, dóna finalment els seus fruits. En la localitat aragonesa d'Albarracín un altre gran mestre de capella, en Josep Felip Teixidor i Latorre, va transcriure les obres del seus col·legues de Lleida per ser interpretades a la seva catedral. Entre les partitures que es van transcriure es trobaven les d'en Joan Prenafeta i Puig.
A la tasca de recerca, cal afegir la tasca de divulgació i difusió. Els acords que ressonaren fa tres anys a l'església parroquial de Santa Maria del Vilosell no podien tornar a caure en l'oblit. Calia, per tant, continuar aquest esforç. Per aquesta raó vam enregistrar els solemnes acords per tal de poder-vos oferirlos en un disc compacte.
Per totes aquestes raons, hem cregut convenient dedicar aquest número de la revista a l'obra del nostre entranyable mestre de capella. Volíem explicar la nostra recerca, volíem que els especialistes ens parlessin de l'obra d'aquest important compositor del segle XVIII català, volíem que les dades que hem anat recollint durant aquests anys sortissin finalment a la llum.
No voldríem finalitzar aquesta editorial sense fer esment que aquest any en fa tres-cents que l'església parroquial, on van sonar aquests acords, fou objecte d'unes importants reformes. El temple parroquial ha anat transformant-se en el decurs dels anys, d'acord amb els estils i les necessitats de la població en cada moment històric. seguint el fil d'aquestes transformacions i de la nostra història, de les creences i inquietuds dels nostres avantpassats. D'aquesta forma, podem apreciar el seu esforç que ens ha fet com som i ha forjat la nostra identitat.
ESTUDIS I ACTIVITAT DE RECERCA
LA RECUPERACIÓ DE L’OBRA DEL COMPOSITOR JOAN PRENAFETA I PUIG:LA NOSTRA RECERCA 2
Per la Junta del Centre d’Estudis Locals del Vilosell
LA MISA EN MIB M DE JOAN PRENAFETA (1752-1833): UN EXEMPLE DEL CLASSICISME MUSICAL A LA CATALUNYA DE FINALS DEL SEGLE XVIII 5
Per Jordi Rifé i Santaló
UNA GRAN MISSA, UNA GRAN OBRA: LES PARTITURES DE JOAN PRENAFETA 7
Per David Magrané
LES CABANES DE PEDRA SECA I LES BALMES MURADES AL TERME MUNICIPAL DEL VILOSELL: LA RUTA DEL PINO 7
Per Antoni Quintana i Sans
CRÒNIQUES I DIVULGACIÓ DELS FONS DE L'ARXIU
Arbres genealògics
ELS ARBRES GENEALÒGICS DEL VILOSELL: LES FAMÍLIES AMB EL COGNOM TARRAGÓ 14
Per Jaume Caballé i Arbós
L’ARBRE GENEALÒGIC DELS BOQUÉ DE CAL MARXANT 20
Per Joan Ollé i Nieto
Fons de notícies
ELS ESTUDIOSOS DEL VILOSELL A LA V TROBADA DE LA GRANADELLA 22
Per Josep Miquel Cornadó i Ibars
PERSONATGES QUE FAN HISTÒRIA: DOM BENET FARRÉ I LLORETA, MONJO DE POBLET I FILL DEL VILOSELL 23
Per Benet Farré i Lloreta
Fons oral
REMEMORANT ANTIGUES TRADICIONS 25
Per Josep Estradé i Prenafeta
SABIEU QUE...
... UN ENGINYER MILITAR VA VISITAR EL CASTELL DEL VILOSELL A COMENÇAMENTS DEL SEGLE XVIII? 27
Per Vicenç Aguado i Cudolà
SABIEU QUAN...
...ES VA CONSAGRAR L’ERMITA DE SANT SEBASTIÀ? 28
Per Vicenç Aguado i Cudolà
REPRODUCCIÓ FACSÍMIL DE DOCUMENTS
REPRODUCCIÓ FACSIMIL DE LA VEU DE LA PARROQUIA VILOSELL, DESEMBRE 1950. |
