El Centre d'Estudis Locals del Vilosell ha fet arribar a l'Ajuntament una proposta per anomenar diversos carrers del municipi.

ELS CARRERS DEL VILOSELL: UNA PROPOSTA DE REVISIÓ DEL NOMENCLÀTOR

I.- PRESENTACIÓ I JUSTIFICACIÓ DE LA PROPOSTA

L’objecte d’aquesta article es presentar-vos una proposta que ha elaborat el Centre d’Estudis Locals del Vilosell. Es tracta d’un estudi que hem presentat a l’Ajuntament del Vilosell perquè el prengui en consideració. Amb aquesta proposta solament pretenem encetar un debat públic sobre determinats espais públics que no tenen denominació o retolació o bé que caldria recuperar la seva denominació tradicional o grafia correcta. La justificació de la proposta es fonamenta en els següents motius:

-Senyalitzar indrets i recorreguts d’interès històric (l’antic traçat del nucli emmurallat, els antics edificis)

- Recuperar noms tradicionals del municipi (fossar vell, enjub, castell, corraló, portal de l’Albi, muralla, etc.)

- Recordar i fer un homenatge als fills il·lustres del poble (Joan Prenafeta, Josep Rubió)

- Adaptar alguns noms a la correcta grafia ortogràfica (Arrabal per la Raval, Facina per Fassina, etc.)

En qualsevol cas, com veurem en moltes ocasions, per no dir la majoria, tindrà una incidència imperceptible per als veïns ja que no suposa una modificació dels carrers principals i, per tant, un canvi radical de les adreces.

El criteri que hem seguit ha estat donar preferència als noms tradicionals. Pel que fa a posar noms de personatges creiem que ha de cenyir-se a aquells que tenen una relació directa amb el poble bé perquè han nascut en aquest, bé perquè han viscut una part important de la seva vida o bé perquè han fet alguna actuació important directament relacionada amb El Vilosell. Així, no creiem oportú posar el nom a carrers de personatges que si bé poden ser comuns per a la història de Catalunya (Prat de la Riba, Francesc Macià), no tenen una relació específica o concreta amb El Vilosell. Creiem, també que no pot desconèixer la realitat religiosa que, amb independència de les nostres creences, forma part de la nostra història i passat comú.

2.- ATRIBUCIÓ DE NOMS A ESPAIS PÚBLICS SENSE DENOMINACIÓ O SENSE RETOLACIÓ

Passatge de Joan Prenafeta

La situació del primer espai que actualment no té cap retolació ni denominació és el passatge que hi ha entre la Plaça de l’Església i el Mirador Arquebisbe Pont i Gol (on hi ha l’antic Portal romànic de l’Església). La nostra proposta és que s’anomeni Passatge de Joan Prenafeta. La justificació d’aquest nom es basa en els següents motius:

- Joan Prenafeta és un dels fills il·lustres del poble que fou compositor i mestre de capella de la Catedral de Lleida

- La seva casa natal (Cal Cosme, actualment Cal Cabré) afronta amb aquest Passatge

- Amb l’atribució del seu nom a un espai públic completaríem l’homenatge que el poble del Vilosell li va fer l’any passat.

Carrer de les Sitges

La situació del segon espai que actualment no té cap retolació ni denominació és el carrer que hi ha des del castell (on hi ha als dipòsits) fins a darerra dels rentadors (prop del xalet blanc). La nostra proposta és que s’anomeni Carrer de les Sitges. La justificació d’aquest nom es basa en els següents motius: Recorda la ubicació d’unes sitges que hi havia antigament en la zona i que van desaparèixer al construir els dipòsits i els aparcaments de cotxes

Carrer del Portal de L’Albi

La situació del tercer espai sense denominació o sense retolació és el carrer o passatge amb molta pendent que hi ha entre el Carrer Major i el Carrer de l’Arrabal. Afronten Cal Tarroner i Cal Perot. La nostra proposta és que s’anomeni Carrer del Portal de L’Albi La justificació d’aquest nom es basa en els següents motius:

- D’acord amb els cadastres del segle XVIII prop d’allà hi havia l’antic Portal de l’Albi (estava situat entre la Font del Rabassa i Cal Pubillet)

- Permet assenyalar on eren els antics límits emmurallats de la població (la resta del carrer Major que quedava fora de les muralles és urbanitzat al segle XIX la majoria de les cases entre mitgeres són del 1848 (Ca la Quiteria, Cal Gitori, Cal Rei).

Plaça del Fossar Vell

La situació del quart espai sense denominació o sense retolació és la Plaça darrera de l’Església on es trobava el Fossar vell La nostra proposta és que s’anomeni Plaça del Fossar Vell La justificació d’aquest nom es basa en els següents motius:

- Les úniques senyals que actualment recorden el lloc on hi havia el Fossar Vell són un xiprer i unes esteles discoïdals. No hi cap senyal indicativa.

- Permet una major dignificació d’aquest espai públic on són enterrats els nostres avantpassats.

Passatge dels Rectors-Notaris

La situació del cinquè espai sense denominació o sense retolació és el carreró amb escales que va des del carrer de la Pleta (al costat de l’Església) cap al castell. La nostra proposta és que s’anomeni Passatge dels Rectors-Notaris. La justificació d’aquest nom es basa en els següents motius:

Recorda el privilegi que tenien els antics Rectors del Vilosell (1280) que eren notaris per autoritat reial i en base al qual la gent de les poblacions veïnes acudien al Vilosell a fer les seves escriptures. La singularitat d’aquest privilegi fa que a partir de 1736 fins a la Llei del Notariat, els rectors-notaris per autoritat reial eren els únics que podien atorgar escriptures que no fossin solament testaments.

Plaça del Castell (Pati d’Armes)

La situació del sisè espai sense denominació o sense retolació és la Plaça que hi ha en la part superior de la població on hi havien les antigues restes del castell. La nostra proposta és que s’anomeni Plaça del Pati d’Armes del Castell. La justificació d’aquest nom es basa en els següents motius:

- En l’actualitat aquest espai no té cap retolació on s’indiqui amb claredat on estaven ubicades les antigues restes del castell.

- En el Pati d’Armes del Castell és on es refugiaven tots els habitants del Vilosell en cas de perill.

Mirador públic de la Talaia

La situació del sisè espai sense denominació és el Mirador públic que hi ha en la Plaça on hi era el Castell al costat de la casa del Ton de Mèxic. La nostra proposta és que s’anomeni Mirador públic de la Talaia. La justificació d’aquest nom es basa en els següents motius:

- Aquest mirador és on probablement hi havia la talaia o torre de guaita a partir de la qual s’edificà el castell

- La Talaia és el nom d’una partida on hi ha el punt més enlairat del terme municipal.

Carrer de l’Enjub

La situació del setè espai sense denominació o retolació és el carrer estret que va des de l’actual carrer Alt fins al castell. La nostra proposta és que s’anomeni Carrer de l’Enjub. La justificació d’aquest nom es basa en els següents motius:

Segons el Diccionari Català Balear Valencià d’Alcover-Moll, l’enjub és una paret de reforç, contrafort que es posa a una paret principal per evitar que s’enderroqui. Es denomina així a una paret d’aquest tipus que hi ha en la base de la roca on hi havia abans la torre del castell.

Carrer de Josep Rubió i Nadal

La situació del vuitè espai sense retolació és el camí de Vilanova que surt de la Plaça de Sant Sebastià al costat del xalet. La nostra proposta és que s’anomeni Carrer de Josep Rubió i Nadal. La justificació d’aquest nom es basa en els següents motius:

És un fil il·lustre del municipi (El Vilosell s. XVIII- Bràfim 1814). La seva casa natal és Cal Rubió al carrer Alt. Fou Rector de Vilanova de Prades i científic il·lustrat. Va polemitzar amb un militar de Cartagena sobre l'ús de l'"aguja de marear" (la bruíxola). Recentment a Vilanova de Prades van editar un llibre sobre la seva figura i la seva obra. Al núm. 2 de la revista Talaia del Vilosel, en Gabriel Cornadó va escriure un article sobre ell.

Carrer/Camí Vell de Sant Miquel

La situació del nové espai sense retolació és el camí de Sant Miquel que surt de la Plaça de Sant Sebastià al costat de l’ermita. La nostra proposta és que s’anomeni Carrer del Camí Vell de Sant Miquel. La justificació d’aquests noms es basa en els següents motius.

En aquest carrer està ubicada l'ermita de Sant Sebastià i des d'aquí es va cap a la capella del Crucifici i cap al camí vell de Sant Miquel. Seria convenient senyalitzar aquesta ruta.

Carrer/Camí de la Fumada

La situació del desé espai sense retolació és el camí de la Fumada que surt de la Placeta de la Creu cap al Transformador. La nostra proposta és que s’anomeni Carrer de la Fumada.

La justificació d’aquest nom es basa en   que fou una antiga Granja de Poblet documentada als segles XIII-XIV

Carrer/Camí de les Besses

La situació del onzè espai sense retolació és el camí de l’Albi que surt de la Placeta de la Creu en direcció a l’Albi i a Cervià. La nostra proposta és que s’anomeni Carrer de les Besses.

La justificació d’aquest nom es basa en que els habitants del Vilosell repoblaren les Besses al segle XIII.

Carrer del Riu Set

La situació del dotzè espai sense denominació o retolació és el carrer que surt del Carrer Trascastell en direcció a l’Albi. La nostra proposta és que s’anomeni Carrer del Riu Set. La justificació d’aquest nom es basa en que:

- Des d’aquest indret surt una ruta turística d’interès comarcal que té precisament aquest nom

- El riu Set neix al terme municipal del Vilosell i no hi ha cap carrer amb aquest nom.

Carrer de Siurana

La situació del tretzè espai sense denominació o retolació és el carrer que està en procés d’urbanització i que va des del carrer del Mestre Pascual al carrer de les Sorts. És paral·lel a l’actual carrer Nou i a la carretera de Vallclara. La nostra proposta és que s’anomeni Carrer de Siurana. La justificació d’aquest nom es basa que:

- El Vilosell va petànyer abans de la Reconquesta a l’antic valiat de Siurana era un dels seus límits amb el Regne musulmà de Lleida.

- Els habitants del Vilosell tenien per mitjà de la carta de poblament de 1184 el privilegi de buscar llenya a totes les muntanyes de Siurana.

Carrer del Portal del Mig

La situació del catorzè espai sense denominació o retolació és el carrer que hi ha entre el carrer Mitjavila i el carrer del Bisbe Caixal. Si bé actualment podria considerar-se una prolongació del carrer Mitjavila en realitat la continuació natural d’aquest carrer hauria d’anar en direcció al carrer de la Costa i no cap al carrer del Bisbe Caixal. La nostra proposta és que s’anomeni Portal del Mig. La justificació d’aquest nom es basa en que:

- Hi ha un antic portal que probablement va pertànyer en temps immemorials a un primitiu cercle emmurallat que forma un cercle concèntric amb el llenç de la muralla acual.

- La proximitat al carrer Mitjavila i el fet que hi ha d’altres portals aconsella anomenar-lo del Mig.

Corraló del Llop

La situació del quinzè espai sense denominació o retolació és el carreró estret que hi ha entre el carrer Mitjavila i el carrer de Dalt. La nostra proposta és que s’anomeni Corraló. La justificació d’aquesta proposta es basa en que:

- És la denominació tradicional i la seva etimologia concorda amb les seves característiques: Corraló vol dir carrer estret.

- El llop és el renom pel qual es coneix als habitants del Vilosell.

3. CORRECCIÓ DE NOMS DE CARRERS PER RECUPERAR LA SEVA DENOMINACIÓ TRADICIONAL O LA SEVA GRAFIA CORRECTA

A part d’espais sense nom o retolació, la proposta inclou també la correcció de noms de carrers per recuperar la seva denominació tradicional o grafia correcta.

Carrer de Dalt

És el cas del carrer Alt que es troba entre la Plaça de l’Església i el Carrer Major. La nostra proposta és que s’anomeni Carrer de Dalt recuperant la seva grafia original. La justificació d’aquest nom es basa en que:

- És l’antiga denominació del carrer segons els cadastres del segle XVIII.

- La raó d’aquest nom és l’estructura del poble en tres carrers principals: de Dalt, Mitjavila i de Baix o Major

- La denominació “Alt” segurament fou el resultat d’una errònia traducció quan durant el franquisme es van rotular els carrers en castellà. Quan es va tornar a traduir al català es mantingué l’errada.

Carrer de la Fassina

Un altre correcció és en relació al carrer de la Fassina que és com sabeu el carrer que va des del Carrer de la Carretera (des de Cal Barber) fins als rentadors. La nostra proposta és que s’anomeni Carrer de la Fassina (amb dues esses en lloc d’una c). La justificació d’aquest nom es basa en que cal fer una adaptació d’una errada ortogràfica.

Carrer dels Rentadors

Una altra correcció que es pot fer és en relació al carrer que va des dels rentadors fins al carrer de la carretera (entrada del poble i vora les piscines) La nostra proposta és que s’anomeni Carrer dels Rentadors. La justificació d’aquest nom és que permet recordar on hi havia els antics rentadors públics, avui desapareguts, que és on actualment hi ha l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF)

Carrer de la Muralla

Una altra correcció és la en relació a una part del Carrer de l’Arrabal que és el Carrer que hi ha entre la Plaça de Sant Sebastià fins a Cal Perot La nostra proposta és que s’anomeni Carrer de la Muralla. La justificació d’aquest nom es fonamenta en que:

- Aquest troç de carrer és conegut popularment com a Carrer de la Muralla

- Permet assenyalar on eren els antics límits emmurallats de la població

La Raval dels Oficis

L’altra part del Carrer de l’Arrabal és el tros de carrer que continua des de Cal Perot fins a la Placeta de la Creu. La nostra proposta és que s’anomeni La Raval dels Oficis. La justificació d’aquest nom es fonamenta en que:

- Adaptació d’una errada ortogràfica

- En aquesta zona hi hagué una forta activitat menestral tal i com testimonien les llindes de les cases

Carrer del Portal de la Bassa

Una altra correcció és en relació al Carrer del Portal que és el Carrer que va des de la Plaça de Sant Sebastià fins a la Plaça de l’Ajuntament. La nostra proposta és que s’anomeni Carrer del Portal de la Bassa. La justificació d’aquest nom es fonamenta en que:

- Era la denominació tradicional del portal documentada al segle XV

- Permet recordar que hi havia una antiga bassa al poble en l’actual Plaça de Sant Sebastià

- Permet diferenciar-lo dels altres portals (Portal de l’Albi, Portal del Fossar, Portal del Mig)

4. ALTRES CANVIS DE NOMS DE CARRERS

Carrer de la Llena

Una proposta final que volem formular és donar un altre nom al carrer Nou que és el Carrer entre el del Mestre Pascual i el de la Sort de l’Era La nostra proposta és que s’anomeni Carrer de la Llena. La justificació d’aquest nom es fonamenta en el següent:

- El nom “Nou” fàcilment quedarà obsolet quan es construeixin nous carrers

- El carrer al costat del poble més proper a la Serra la Llena

- La Llena és un topònim documentat des de èpoques molt remotes (al terme de la Pobla hi ha la torre la Llena d’origen romà

5. CONCLUSIÓ I VALORACIÓ GENERAL

Com a conclusió d’aquest estudi sobre els carrers del Vilosell i la revisió nomenclàtor dir finalment que:

L'adaptació del nomenclàtor no solament suposa una recuperació de noms i indres oblidats, sinó que sobre tot comporta recordar la nostra història i conservar el nostre patrimoni per a generacions futures. També aquesta adaptació permet identificar més fàcilment l’antic traçat del nucli emmurallat de la població que va ser superat per l’evolució urbanística del municipi, especialment a partir dels segles XVIII i XIX. D’igual forma, p

ermet dignificar determinats indrets o espais del nucli urbà del Vilosell. En qualsevol cas, cal tenir en compte que u

na correcta senyalització del nomenclator esdevé un element important per realitzar visites turístiques o guiades pel nucli urbà de la població. Si estimem el nostre municipi hem de saber valorar el que tenim més al nostre abast.

Moltes gràcies i esperem que  aquest estudi permeti obrir un debat fructífer i profitós en el que recuperem el patrimoni cultural del nostre poble.

Vicenç Aguado i Cudolà