|
Interpretació de la Missa de Joan Prenafeta
|
 |
 |
 |
Qualificació usuari: / 4
|
|
|
|
El dia 9 de novembre de 2003 es va celebrar a l’Església parroquial de Santa Maria del Vilosell la missa en Mi bemoll major del compositor i mestre de capella de la Catedral de Lleida, mossèn Joan Prenafeta i Puig.
L’expectació per l’acte així com la repercussió que tingué en la premsa dies abans va comportar que l’Església s’omplís de gom a gom. Era tot el poble en ple, els membres del Consistori municipal, el Sr. Carles Vidal en representació de l’entitat Caixa de Catalunya, el diputat provincial de Lleida Sr. Francesc Piñol, l’alcaldessa de les Borges Sra. Carme Benet, així com diverses personalitats vingudes d’arreu.
La cerimònia religiosa va ser concelebrada pel Vicari Episcopal del Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i l’Urgell-Garrigues, Mn. Creu Saiz Ruiz i pel Rector de la Parròquia del Vilosell, Mn. Antoní Constantí i Martra.
La interpretació de la Missa composada per Joan Prenafeta va córrer a càrrec de la Jove Orquestra de Cambra de la Ribera d’Ebre que fou dirigia al Cor de l’Església pel seu director en David Magrané. La composició de l’orquestra i cor estava formada pels següents membres:
Orquestra
Violins: Ivan Launes, Raül Contreras, Aurora Fontoba, Cristian Launes, Miriam Villarreal
Violoncels: Laia Sánchez, Josep Carles Guiu
Contrabaix: Mario Lisarde
Oboès: Lídia Miralles, Jordi Bertran
Trompes: Raül Garrido, Rafel Balada
Cor
Sopranos: Maite Pérez (solista), Rosa Maria Garcia, Núria Lazcano, Tere Fernàndez
Contralts: Eva Suances (solista), Pepi Bargay, Conxa Terré
Tenors: Emili Gispert (solista), Francesc Arrufat, Jordi Borràs
Baixos: Tomàs Badia (solista), Alfons Guiu
A l’entrada de l’acte es va repartir als assistents un escrit redactat per David Magrané el director de l’Orquestra on s’explicava la importància de la Missa en Mi bemoll major de Joan Prenafeta, així com un programa.
L’obra, que pot considerar-se una de les composicions més rellevants del panorama musical català del segle XVIII, estava estructurada en la forma de Missa cantata que, com és tradicional, està formada per les següents parts:
- Kyrie
- Gloria (Gloria, Domine Deus, Agnus Dei, Qui tollis, Qui sedes, Quoniam, Cum sancto spiritu)
- Credo (Credo, Et incarnatus, Crucifixus, Et resurrexit)
- Sanctus
- Agnus Dei.
Destaca la qualitat del sol que interpreta la soprano a l’Agnus Dei dins del Gloria i que constitueix una peça de gran extraordinària bellesa lírica dins del conjunt de l’obra. Es tracta d’una composició de gran força, com era propi de les obres de música barroca de l’època, que estava pensada per a la seva interpretació en una Catedral. Les notes composades per Joan Prenafeta van ressonar en amb gran magnificència en l’Església parroquial del Vilosell, la qual esdevingué en aquell acte un lloc privilegiat per als melòmans i per al públic en general amb sensibilitat per a la música i la cultura.
Durant la Missa també es van consagrar les pintures murals de l’Església realitzades per la pintora Carme Benet i el sagrari que va donar l’artista Joan Martínez.
Al finalitzar l’acte, el Sr. Vicenç Aguado va adreçar unes paraules en nom del Centre d’Estudis Locals del Vilosell, agraint a totes aquelles persones que havien fet possible aquest acte. També va adreçar unes paraules l’Alcalde del municipi per a cloure l’acte.
Cal dir que el públic assistent va quedar molt gratament sorprès per la gran qualitat de les peces interpretades, tal i com es va fer palès en els comentaris elogiosos que es van produir durant el refrigeri que va oferir l’Ajuntament del Vilosell. Si bé el públic venia molt ben predisposat al tractar-se de la recuperació de l’obra realitzada per un fill del poble van quedar superades amb escreix les expectatives d’una obra que no solament era patrimoni d’un municipi sinó de la història de la música catalana.
Després de l’acte es va realitzar un dinar al que van assistir els membres de l’orquestra i del Centre d’Estudis Locals del Vilosell on es tenir l’oportunitat de comentar diversos aspectes de l’obra, la necessitat de recuperar d’altres composicions del mateix autor, així com la possibilitat d’editar un CD en base a la interpretació que va ser objecte d’enregistrament. Cal ara treballar en divulgar aquesta gran obra d’un dels compositors catalans més importants del segle XVIII que fins ara havia quedat en l’oblit. |
|
